L'univers és la totalitat del continu espai-temps en què es troba la humanitat, juntament amb tota lamatèria i energia continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la cosmologia, que es basa en la física i l'astronomia, tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la metafísica. Actualment, els experts no estan d'acord sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.

Els termes univers conegut, observable o visible, s'utilitzen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme cosmos és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme cosmos es fa servir només per a l'univers observat, mentre que el terme univers es refereix a tot l'existent s'haja descobert o no. En aquest sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o realitat.

Universum - C. Flammarion, Woodcut, Paris 1888, Coloration : Heikenwaelder Hugo, Wien 1998

Diversos experiments i observacions sugereixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seva extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són lagravetat, i la relativitat general es actualment la teoria més acurada de la gravitació. L'univers té almenys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

El mot univers defineix gairebé sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers suggereix que hi ha diversos universos no connectats entre si i que el conjunt d'aquests formarien la totalitat de l'existència, que s'anomenaria multi-univers. Per exemple, la teoria de labombolla universal diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascún amb diferents constant físiques.

Al llarg de la història, diverses cosmologies han estat proposades, fruit de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que proposava que l'univers posseeix infinits espais i que ha existit eternament però conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estrelles fixes, el Sol, i planetes diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòbil planeta Terra. Al llarg dels segles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat van duur a la teoria deCopèrnic, el model heliocèntric i al model Newtonià del sistema solar. Noves investigacions en astronomia van duur a la caracterització de la Via Làctea, i al descobriment d'altres galàxies. L'estudi de la distribució d'aquestes galàxies i les seves línies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

de carlos i jose

de esoj i solrac